Les quatre corones del meu regne.
I
El mulato em mira l'aixella,
el cranc va a missa de dotze,
la clariana dels cotxes treu fum
i les idees van i venen com coets.
II
El xofer porta prismatics foscos,
l'arrecada m'estira l'orella dreta,
l'or em cega la vista i l'esguard
i el crater del volcà treu foc fogós.
III
El carrer puja a munt i cansa,
les escales baixen massa i cansen,
les pindoles guareixen la grip
i els esparadraps tapenla nafra.
IV
El gat miau miau apunta fort,
el gos bub bub manega l'alosa,
la meuca, aggg, quin prat de blat!
I la bossa plena és el meu signe.
Marga Bosch, agost del 2012
M'ha agradat!
ResponderEliminarApa, ja tens la primera seguidora! Hihiiiiii
ResponderEliminarHola, els teus poemes em semblen molt interessants. M'agrada especialment la manera d'expressar els teus sentiments.
ResponderEliminarJo també tinc un bloc de poesía.Te enviament la direcció perquè les llegeixis i em comentis que et semblen:
http://anna-historias.blogspot.com.es/
Gracies
anna